JUGADORS
   -Tenim que destacar que fins al moment, quatre argentonins han arribat a jugar algun minut a la màxima categoria del futbol estatal.
Andreu Català Ballbona.(Argentona, 1922-2004)
Andreu Català Ballbona.
Foto: Vallve.
- Professió: Gerent d'Aigües d'Argentona.
- Època: 1942 a 1954.
- Clubs: Argentona, Granollers, Barcelona i Nàstic.
- Temporades a 1a. Divisió: 1947-1950.
- Gols a 1a.: 2 (un d'ells el 100 del Nàstic).
- Seleccionat per Catalunya: El 19 d'octubre de 1947 per enfrontar-se a Espanya, a Sarrià, 3 - 1.
- Entrenador: Nàstic, Granollers, Mataró, Vilafranca i Badalona.
   En plena Segona Guerra Mundial, i amb Espanya inmersa en una forta represió, amb escasetat de tot i exempta de llibertat, el futbol era quasi l'única válvula d'escapament pels patidors ciutadans. Al 1942, el president del club, Gimnàstíc, Agustí Pujol, que ja formaba part de la Federació Catalana de Futbol, va parlar amb el president blaugrana, Enrique Piñeyro Queralt, perque l'hi cedis alguns jugadors. Així van arribar Babót, Elías, Rosell i Català. Dels quatre, la perla era Andreu Català, de 20 anys i amb diversos equips (Saragossa, Castelló i Sabadell) que li anaven darrere per fitxar-lo. Encara que el més conegut era Babot, que va ser titular en el Barça abans de la Guerra.

   Quan, el 1997, la junta del Nàstic presidida per Antoni Vallverdú, va celebrar el cinquantenari de l'ascens a Primera Divisió, van convidar a tots els jugadors vius. Català, ja malalt, no va poder assistir, però delegà en el seu fill Andreu, qui ens explicà per què el seu pare va decidir quedar-se a Tarragona: «Ell va venir a desgrat perquè l'equip estava a Tercera, i tenia la possibilitat d'anar a equips de major categoria, però a Tarragona el van tractar molt bé, es va sentir com casa, i va poder compaginar el futbol amb una ocupació. En ascendir a Segona, es va professionalitzar i va decidir llançar arrels a la ciutat».Amb la selecció catalana. El 19 d'octubre de 1947, Català va jugar un partit amb la selecció de Catalunya, que es va enfrentar a Espanya en el desaparegut Sarrià, vencent per 3-1. També es van alinear Galindó i Panadés, jugadors granes. Ja veuen quines paradoxes ens oferia el futbol en ple franquisme: la selecció catalana enfrontant-se a l'espanyola. Català era un mig-centre elegant, de bon tracte de pilota, excel·lent passador un jugador que imprimia caràcter sobre el terreny de joc. A més, sempre tenia un consell per als jugadors joves que debutaven amb el Nàstic, A les poques temporades ja va assumir els galons de capità es va fer respectar per l'entrenador i pels seus companys de vestidor. Les tàctiques de l'època el van encorsetar en tasques de caràcter defensiu i li van deixar poca maniobra per al futbol creatiu d'atac. Poques vegades els entrenadors li deixaven acudir a rematar d'allà la seva poca eficàcia golejadora. Andreu Català, en una entrevista en el Diari, el setembre de 1947, amb l'equip ja en Primera, deia: «Serà una temporada difícil perquè disposem d'una plantilla curta, però si ens fem forts a l'Avinguda de Catalunya, ens mantindrem en Primera. L'al·licient per als aficionats serà poder veure els millors jugadors espanyols aquí. Jugar contra el Barça em fa il·lusió, ja que no vaig tenir ocasió de triomfar a Les Corts». El jugador del Maresme va viure moments dolços, amb els dos ascensos i una semifinal de la Copa davant l'Espanyol, i amargs, perque el descens a Segona en el partit davant l'Alcoyano va fer molt mal a l'afició i als jugadors. I tres temporades després, un nou retrocés a la Tercera Divisió. En la temporada, 1950-51, va fer les tasques d'entrenador-jugador durant dos encontres en ser cesad Ramón Sicart. Va ser en Vista Alegre, camp del Girona, i a casa davant la Gimnàstica de Torrelavega, aconseguint dos triomfs. En la següent jomada va arribar Àngel Ferrer "Chichous" per concloure el campionat de Segona.

   Va tenir un bar a la Rambla. De fet, Cátala va tenir el privilegi de ser l'únic jugador de la plantilla del Nàstic que va continuar després del descens trist i controvertit. Segons el seu fill, ja mort: «El meu pare em va parlar del partit de promoció, i va dir que alguns companys no havien estat a l'altura de les circumstàncies, però mai no va donar noms. Ell sempre va ser molt honrat, i com no tenia res a amagar, va seguir en el Nàstic. Segons ens contava sempre va ser molt estimat per l'afició», Andreu Català ja casat i amb un fill el 1951, amb els estalvis aconseguits amb el Nàstic en Primera, va obrir un Bar a la Rambla Nova -el «París», a prop d'on avui està la Cafeteria Leman- que va compaginar amb els seus últims anys de futbolista. No li va anar massa bé el negoci, perquè alguns clients, aficionats del Nàstic, marxaven sense abonar la consumició, i el bo de Catalá era incapaç de reclamar-los.

   Va poder recalar al Madrid. La seva excel·lent temporada en el debut a Primera no va passar desapercebuda als observadors. Català va poder recalar al Reial Madrid, però l'oferta no li va temptar, com tampoc ho va fer la de l'Espanyol, l'entrenador del qual, Pepe Planas, va insistir molt perquè Català jugués a Sarrià, El capità sempre va confessar que estaba molt a gust a Tarragona. El 1954, amb 32 anys, va decidir penjar les botes, ja que el Nàstic, de la mà de Pepe Nogués, va decidir rejovenir la plantilla, i va fitxar set jugadors menors de 21 anys. Català va traspassar el bar i es va instal·lar a la seva localitat natal d'Argentona, on entraria a treballar en l'empresa d'Aigües. Però el "cuquet" del futbol va poder més i encara va jugar mitja temporada amb el Mataró. Des d'allà, i durant una década, exerciria d'entrenador sentat-se a la banqueta de l'Avinguda de Catalunya amb el Badalona i el Granollers, sent rebut pel públic amb una càlida ovació. Però al final va decidir dedicarse al seu treball i a la seva família. Al I955 el club li va retre un homenatge amb un partit de futbol a l'Avinguda Catalunya entre el Nàstic i una selecció de jugadors d'equips catalans, que va ser un èxit de públic, i va ser l'últim partit d'homenatge que ha organitzat el Club Gimnàstic per a despedir un dels seus jugadors. Va morir el mes d'abril del 2004.


Equip que va aconseguir l'ascens a 1a. Divisió l'any 1.947. (Foto: Diari As.)
Babot, Soro, Català, Juanete, Conesa, Martínez (d'empeus), Roig, Barceló, Balmanya, Perdomo i Panabes (ajupits).
Font: Diari de Tarragona, article d'Enric Pujol. "Leyendas Granates" (Traduït per peargentona.com).